Pollancre –
És un arbre caducifoli de 10-30 m, dioic i amb la capçada relativament ampla, el tronc gros i dret i l’escorça llisa i grisenca que s’enfosqueix i es fissura ben aviat. Les fulles són esparses, peciolades i amb el limbe majoritàriament amb la base cuneïforme, l’àpex acuminat o agut i el contorn amb dents petites i regulars. Les flors es troben agrupades en aments penjants, els masculins de 3-9 cm de color purpuri i els femenins de 7-15 verdosos. El fruit és una càpsula de 7-9 mm d’on surten nombroses granes molt petites amb un plomall blanc.
- Família: salicàcies –
- Ecologia: creix als boscos de ribera i als indrets amb sòls molt humits. –
- Rang altitudinal: 120 – 1050 m –
- Abundància al municipi: és present de manera esparsa a tot el municipi, especialment a la part mitjana. Sovint ha estat substituït per altres tipus de pollancres més interessants des del punt de vista forestal. –
- Usos: té la fusta tova i lleugera, pel que s’ha emprat molt per a embalatge, taulons, empostissats i pasta de paper. Tradicionalment els borrons i l’escorça han estat utilitzats com a diürètics, antisèptics, sudorífics i vulneraris. Les típiques pollancredes de les planes de Riells i Viabrea i de tota la Selva corresponen a plantacions d’híbrids o cultivars que ofereixen una millor rendibilitat. –
Com diferenciar-la d’altres espècies semblants? >> fitxa comparativa