Mimosa – És un arbre perennifoli alt i gros en origen, però a la regió mediterrània rarament supera els 15 m d’alçària. Les branques són ± anguloses, estriades i ± pubescents. Les fulles són esparses i molt profundament dividides dues vegades, en forma de pinta. Les flors són molt petites, grogues, oloroses i agrupades en [...]
Citis platejat – És una mata de 10-30 cm, laxa i de tiges ascendents. Les fulles són trifoliades, peciolades, amb els folíols lanceolats o el·líptics, glabrescents per l’anvers i sedosos i grisos pel revers. Les estípules són linear-lanceolades. Les inflorescències tenen d'1-3 flors en fascicle terminal i curtament pedicel·lades. El calze és bilabiat amb les [...]
Regalèssia borda – És una herba perenne de 30-100 cm, robusta i glabrescent. Les tiges són prostrades o ascendents. Les fulles són imparipinnades, amb 4-6 parells de folíols, ovats, obtusos i sovint mucronats, i les estípules lanceolades. Les inflorescències en raïms oblongs tenen el peduncle molt més curt que la fulla corresponent. Les flors tenen [...]
Herba de sant llorenç – És una herba perenne de 10-20 cm, acaule, pilosa amb pèls medifixos i amb un rizoma gruixut i ramificat. Té una roseta basal amb fulles peciolades, imparipinnades i en general amb 20-25 parells de folíols ovats, obtusos, glabres o glabrescents per l’anvers i esparsament pilosos pel revers. Les estípules, triangulars, [...]
Calabrulla, trèvol pudent – És una herba perenne de 30-100 cm, erecta, poc ramificada, ± pubescent, glandulosa i fètida. Té les fulles trifoliades, alternes, les inferiors més grans que les superiors amb folíols lanceolats, ovats o oblongs, enters, glandulosos i ± lluents, el central peciolulat; porta estípules petites, linears i lliures. Les inflorescències són en [...]
Arbre de l'amor – Família: fabàcies – Ecologia: – Rang altitudinal: 90 m – Abundància al municipi: – Usos: – Galeria d'imatges
Espantallops – És un arbust de 0,5-2 m i amb les tiges dretes, les del primer any pubescents i les altres glabrescents. Les fulles són imparipinnades amb 2-6 parells de folíols de forma variable, poc regulars, finalment pubescents, glaucescents al revers, i amb estípules molt petites i lliures entre elles. La inflorescència és en raïm [...]
Coronil·la glauca – És un arbust perennifoli de 0,2-1,5 m, erecte, ramificat i glabre. Les fulles són alternes, imparipinnades amb 2-3 parells de folíols glaucs peciolulats, ± amplament obovats i amb l’àpex truncat. Les estípules fan de 2-6 mm i són linear-lanceolades i caduques. Les inflorescències són axil·lars, umbel·liformes i amb 4-13 flors grogues sobre [...]
Baladre, molleró – És un arbust genistoide, no espinós, pilós, d’un verd fosc i ramificat amb branques rígides i cilíndriques; les tiges joves poden ser estriades o anguloses; la planta esdevé negrosa en assecar-se. Les fulles són compostes amb tres folíols ovats, peluts i desiguals; el central clarament més gran que els laterals; el pecíol [...]
Argelaga negra – És un arbust verd d’1-3 m molt ramificat, erecte, lax i poc foliós amb espines axil·lars gruixudes i branquillons patents, estriat i glabrescents. Les fulles són alternes trifoliades i peciolades amb els folíols obovats obtusos ± pubescents al revers. Les flors són grogues, de 12-18 mm; es troben a les branques primaverals [...]